Segueixo els passos que em dicta la raó.
Mirant el mar intueixo tot el que sóc jo.
Seré el meu guia, però presenteixo
que ja sóc presoner de la llibertat.
I pujo i baixo, propino i encaixo
I parlo i callo, freno i em passo.
I neixo i et deixo,somio i desperto.
Arreglo i trenco mil cops el meu sentit.
I així, com la marea,
de nou començo sempre,
Ara la lluna, ara el sol.
Sota la pluja rento tot el meu passat
quedant-me lliure de pecat.
Estic sentin que el teu amor és el meu fil.
Que el temps i el vent dibuixaran aquest camí.
Només amb tu ja sento la sort,
de ser home amb el do de l’oblit.
I pujo i baixo, propino i encaixo
I parlo i callo, freno i em passo.
I neixo i et deixo,somnio i desperto.
Arreglo i trenco mil cops el meu sentit.
Mil milions de llaços al teu costat em lliguen
i mil exercits vindran a defensar la fortalesa,
la muralla que ens protegeix i que ens separa.
I se que caic i que m’aixeco un cop més
jo nomes m’enfonso si no hi ets…
que caic i que m’aixeco un cop més
