Prop del riu he fet lo niu, se m’emporta la riuada;
vers la mar, me fa rodar, oh que dolça rodolada!
“Qui festeia malalteia” i això m’ha passat a mi
festejant una minyona dels Canals de Catllarí.
Passen les nits de dolor, passen los dies de pena,
mes passen com los torrents, fertilisant la ribera.
Catalunya rep la saba dels mugrons dels Pirineus,
i no vol ésser esclava sinó del mar que té als peus.