Com un lliri de platja vinc net i polit,
la perruca planxada i el dentat lluent;
ja el voldrien tenir molts, un cos com el meu.
Duc a la cartera un bitllet de cent,
dues fotos grogues i un paper que diu:
…”aquest noi progressa adequadament”.
Observeu els gossos, si en són de senyors
que es graten l´orella amb les potes posteriors.
Bípedes inútils, milions de micos cabuts;
caminem erectes però ens enterren ajaguts.
Els anys passen llestos i a les postres som on som;
jo fins m´he cansat de progressar;
…i creix la sospita de que devia existir
un camí més curt per venir aquí.
Com un lliri de platja vinc net i polit,
la perruca planxada i el dentat lluent;
ja el voldrien tenir molts, un cos com el meu.
Només una cosa diu mon testament…
feu-me fer una làpida que digui així:
…”aquest noi progressa adequadament”.
