Les padrines es venten,
la suor els regalima per l’escot. Guarden lloc a les amigues.
Han vingut a les proves de so.
“Més cadires plegables!”
va remugant un veí
amb la Creu de Caravaca
que li surt d’entre els pèls del pit.
I així es van acumulant anys
en piles de programes de mà.
Els cantants porten gorra, gorra de mariner.
Però ningú s’imagina
que no són de Palafrugell,
que són de Granollers.
“Els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots
varen morir a coberta
varen morir al peu del canó.”
I així es van acumulant anys
en piles de programes de mà.
Toquen el primer arpegi
i s’alcen els mocadors.
Canten ‘La Bella Lola’ i
ja arriba una forta olor
de rom cremat Pujol.
