T’he perdut en un món que ni jo no he comprés
presoner de la ahir vull vetllar-te la nit
T’he intentat oblidar sota un sostre de llums
presoner dels afanys no entenia el meu engany.
Però avui la nit m’ha dit que el vent
bufa pel nord i ve calent,
que et porta una cançó molt suau
que fa molt temps que plora i cau
Deixa’m venir a cantar-te-la
només seran uns tres minuts
i així potser escoltant-me-la
entendràs que t’estimo a tu.
He perdut tan de temps
ignorant la veritat
m’he cregut en un món
on tant sols cal somniar
He vist néixer l’amor adorat pel plaer
he oblidat que l’amor només té un sol alè
Voldria veure’t jugar i riure com abans
tant se val si estic sol i no em vols per company
He caigut presoner,
vull que entenguis el vent
és un poema tan sols
de la nit de l’enyor.
