Presó

Un home ha somiat amb el mar ofegant barrots
Vola el cel i vola amb la presó
Un home recorda la llum enmig la foscor
I destrossa ales contra un mur

Lluites amb totes les teves forces
Però no pots sortir

Arrastrat per l’unitat del món et veus petit
Busca un nom, busca una raó
No es veu, no s’escolta pels racons de l’infinit
Un tresor amb llàgrimes teixit

Lluites amb totes les teves forces
Però no pots sortir

Desde sempre i per sempre encadenat, dormit
Quan ser lliure és una il.lusió
Cadenes infames, cadenes d’un amor
Cos i ànima et fan de presó

Lluites amb totes les teves forces
Però no pots sortir