Presentació Enric Valor

Enric Valor era un castallut que anava sempre amb les sabates brutes
De tant de xafar muntanyes, barrancs i camins de cabres.
Sa mare li deia: “Enric, fill de la meua vida, no guanyem per a espardenyes!”
Entre tossals i valls, visitava pobles i masos,
Feia barret amb la Masereta que cada dia comprava al mercat,
Descobrí al ti Caliu, al tio Canya, a la Perejoanna…
I entre olleta de blat i postres de músic, es deixava dur per les rondalles que li
contaven.
Li agradaven tant que una nit, somiant,
Li van aparèixer els personatges de les rondalles:
El Dimoni fumador, el Jugador de Petrer, el Llenyater de Fortaleny… i li van dir:
– Enric, no deixes que ens quedem en l’oblit.
Així que mamprengué la tasca d’escriure aquestes rondalles,
“Les rondalles d’Enric Valor”.
Enric Valor va ser un mestre de valencià dedicat per complet al seu treball.
Elevà les rondalles populars a la categoria de literatura
I les explicava magistralment; d’aquesta manera va contribuir
A enriquir la seua llengua estimada.
La seua tasca a la nostra terra
Es pot comparar amb la desenvolupada
Per Alcover a Mallorca, o pels germans Grimm al nord d’Europa,
Amb qui comparteix el fet de considerar el conte popular
Com un element patrimonial i d’imprescindible transmissió generacional.
La seua lluita per la recuperació de la llengua
I cultura pròpies no deixà mai de costat la importància d’aconseguir una gramàtica
normativa que protegira la llengua de les valencianes i els valencians. Li agradava
escriure, riure, viure i ser lliure.
Quin goig més gran haver tingut una persona així i quin plaer poder contar-ho!