Davant del foc t’he vist
tornar a emocionar-te
als teus ulls brilla de nou
una llum real alliberant
la ràbia i la impotència
soles som espurnes
juntes som flames gegants
Cares desconegudes
dos rostres que es besen
les llums són navalles
quan sonen les sirenes
fartes de les renúncies
ja no ens queden preguntes haig de fer el que crec, dius farem el que creiem
Les mirades nervioses
el fum de les barricades
el foc roent que crema encara
llàgrimes callades
la calor és asfixiant
un bany de realitat
comencem a córrer quan
ens bull la sang
Les nostres armes són
batecs suaus
escoltes? és la vida
mai s’atura
mai claudica
La nostra violència
és existir
i persistir en la foscor
cuidant el nostre
foc
foc
foc
Davant del foc t’he vist
tornar a emocionar-te
als teus ulls brilla de nou
una llum real alliberant
la ràbia i la impotència
soles som espurnes
juntes som flames gegants
I no tenim capa
ni poders ni armes
només la convicció clara
en un món irrespirable
ens han declarat la guerra
ens han rebentat la cara
però tenim tot un nosaltres a la rereguarda
I fa por i fa fred
però hem après de la pluja i el vent
i ens adaptem i sorprenem com guerrilleres d’un nous temps
líquids, incerts, estranys, podrits,
per fora i per dins
cuidem-nos, dius
faig el que puc totes les nits
Les nostres armes són
batecs suaus
escoltes? és la vida
mai s’atura
mai claudica
La nostra violència
és existir
i persistir en la foscor
cuidant el nostre
foc
foc
foc
