Potser mai,
trobaré el seu somriure.
Potser mai
ell transformi el meu viure.
Però aquest camí no em cansa
si puc imaginar
que hi ha alguna esperança,
si és que puc creure
que l’he de veure.
Potser mai,
pels revolts de la vida,
potser mai
trobi que és ell que em crida.
I em dic que tot és possible,
avui o demà,
i, potser mai,
mai serà.