Postres

Ei, boig, jo, deixa’m en alguna
Avui no em somriu la fortuna
I sembla que tot suma, get the can of tuna
Perquè aviat arriba el fred a la tundra
I si desenfunda
Cobreix-te amb un rosari de fusta
La vida és dura
Renta’t les mans i treu la basura
No en tens cap culpa
Han pujat sense iaia ni multes
Te’n puc dir moltes
Sortir per potes, ficar la pota
Sé a on em portes
Pasillo del fons, última porta
Després de tantes hòsties a sobre
N’he après de sobte
No em veuen perquè passo per sota
Fes-te fotre
Dreceres que no ensenya l’escola
Dreta, esquerra, me les conec totes
Des de que he arribat que tot em dona voltes
I jo només venia a fer postres
No m’acostis la marmita més del compte, pren nota
I alegra aquesta cara que em portes
El sol brilla però no te n’adones
Psicologia per poca vergonyes
Després de dinar pues m’entra la nyonya
I em llevo a les vuit del vespre fet caldo, no és conya
I quan torno a la cabanya sols em queda la carronya
És l’autobiografia d’un monyes, punt i coma
El vent se m’emporta el barret
I el cel d’un gris beix que no me’l crec
Moltes gràcies, quant et dec?
Només tinc dos euros i un piti partit pel mig
Em sap molt greu, mon amie
Però ara el vent ja se m’emporta a mi
Crisis, es veia a venir des de bon principi
Tot lo que el rodeja li sembla insípid, no limits
Un munt de records del declivi, xxt, detalls explícits
Ara ja es queda aquí, deixa que el tren s’escapi