Bella Ciutat d’Ivori, feta de marbre i d’or:
tes cúpules s’irisen en la blavor que mor,
i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,
serpegen de les ones pel tors adolescent.
L’ ivori té la gracia d’un marbre constel·lat
d’aurífiques polsines com una carn d’albat.
Bella ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda aurífica dins d’un esguard d’amor!
Ets tota laborada amb ordenat esment.
Et purifica el viure magnànim i cruent.
I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,
empunyaràs la palma del seny -que és immortal.
