Porte les primaveres
damunt el cos
tantes promeses noves
mortes en flor.
Porte els meus ulls tancant-se
de tanta por
tantes paraules buides
creant rancor.
Espere que arribeu jóvens
on jo voldria
haver arribat.
Lluite perquè no tornen
promeses velles
d’absurd demà.
Porte la llum d’alba
trencant la nit
tanta ràbia ofegada
que esclata en crit.
Porte la força lliure
del vianant,
d’aquell que no sap viure
sempre callant.
Cride, la gola seca,
paraules noves
d’un poble nou.
Cante amb l’alegria
de l’home lliure
que no te preu.
