Quan m’envaiex l’engoixa
Puc posar paraules a la meva ment coixa
Quan la raó s’enfonsa
és un si o no, no hi ha grisos a la ombra.
Quan el portal em deforma
Va ser punt final però segueixo en coma
El temps cura però no perdona
Una volta més al sol un nou Midsomar
Tornabis fi
mar endins crims
sol amb mi buit
esculpint crits
amb els dits fins
amb el pit nutrint fruits
no tinc llit fins
que l’enginy, fili prim
liquidi neguitit
l’insomni mira
l’incertesa irrita
Quan és el dia
Em sacseja el cor perquè em remou ferides
Em tremola el cos quan el moment arriba
Però em sento capaç d’afrontar l’estampida
S’obren portals cap a l’horitzó
Una connexió universal
S’obren portals
Energía lliure immortal
S’obren portals cap a l’horitzo
Una connexió universal
S’obren portals
Energía lliure immortal
