Què és estat d’aquella nina que fa ja molt de temps no la veig?
Després de tant com l’he estimada, ai no, d’ella no sé res.
Me pareix com a mentida, més sempre quan sent ploure hi pens.
Crec, voure aquell cosset tan espigat, teb i tan banyat.
Sempre quan sent ploure hi pens.
Ho férem per primera vegada:
A nes Port Verd…
Som après a estar sense ella,
més mai no em som pogut enganar
Es cor i jo tot som de n’Elena,
sou es meu amor!
Es darrer pic la vaig veure a les Rambles des braç des seu marit.
Queia una brusqueta fina i, no, no vaig dormir
Sempre quan sent ploure hi pens.
Ho férem per primera vegada:
A nes Port Verd…
Corríem descalços quan plovia,
amb un tremodolor sense fred
Quan s’aigo brollava pareixia…
que mos alçaven i mos alçàvem
no ens dàvem compte de res.
Què és estat d’aquella nina que fa ja molt de temps no la veig?
Després de tant com l’he estimada, ai no, d’ella no sé res.
Me pareix com a mentida, més sempre quan sent ploure hi pens.
Crec, voure aquell cosset tan espigat, teb i tan banyat.
Sempre quan sent ploure hi pens.
Ho férem per primera vegada:
A nes Port Verd…
Corríem descalços quan plovia,
amb un tremodolor sense fred
Quan s’aigo brollava pareixia
que mos alçaven i mos alçàvem
no ens dàvem compte de res.
Som après a estar sense ella,
més mai no em som pogut enganar
Es cor i jo tot som de n’Elena,
sou es meu amor!
Es darrer pic la vaig veure a les Rambles des braç des seu marit
Queia una brusqueta fina i no, no vaig dormir.
Perquè quan sent ploure hi pens.
Ho férem per primera vegada:
A nes Port Verd…
