T’agafa pel velam un poc
i et glaça fins al fons del foc
desvesteix-te, que jo t’inventi
l’amor, ah, no demana rèdits
El xofer et posa el licor
i el meu mecànic t’obre el cor
Paquets de somnis-opalina
una olor verge regalimen
L’orgue és per a un altre moment
quan tu esgaripes jo et veig
com sobre els rails de preguerra
la màquina fa de les seves
Pren-me, senyora, en amor-stop
T’obro i desprès et faig hop! I… hop!
Vine, que la màquina arriba i
la teva psique es regira
T’agafa una mica pel fons
després et puja i és el foc
espera que t’obri la rampa
agafa’m bé, que fa pujada
La prolongació del meu bec
quan l’empasses el deixes sec
el mar en tu és la salina
i jo et travesso en melodia
Vine que em trec la meva roba
per l’assassí arriba l’hora
d’adelitar-se quan s’enfonsa
la meva nau dins de ta goula
I llavors s’obre i fa vaivens
vine que vingui on et va bé
T’agafa dins la catedral
quan fan olor tots els esquals
No et rentis, ets prou pura ho saps
t’envio tot el meu passat
vine que vingui i que t’enganxi
aquest fervor que és el teu gaudi
El teu destí electrificat
mou els meus cargols platinats
i jo et parlo com hom s’explica
quan és Mozart qui ens musica
T’he engrapat damunt la vorera
com una flor de la marea
i ara et prenc en el meu cometa
amb el teu ventre cap a terra
Al Labrador, hi dormirem
amb els seus rens que abraçarem
La teva petxina la travesso
i quan fa aigües, la clivello
Les mitges brillen al teu puny
i jo et follo en el mes de juny
la teva olor no és a barril
i ta marea em posa a mil
Amb els teus pantis pels talons
follarem també a Mexico
La teva crema em maquilla
les noies moren a ma quilla
Et prenc dins el meu ascensor
germana, puta, el meu tresor
als teus ulls remolco la llinya
i en els teus flancs hi pesco un cigne
Sóc el teu bé i el teu pecat
tu ets el meu mal i bé que ho saps
el raïm blanc degoteja
amb el meu ventre a l’arqueta
I si el teu cor té ses raons
ton cul tanmateix té raons
que ma follia no comprèn
i ma raó bé que t’ho deu
I quan plegues les teves veles
és a la cala, en la tempesta,
que em poso a beure, agosarat
aquest alcohol d’enamorats
La meva mantis pregadéu
la meva amant, la llum dels déus
es de la ràbia que s’estén
de dintre teu fins a les dents
La teva escuma em captiva
quan la màquina es retira
el malva de la flor de sang
es perd al llenç del temps passat
Mira, és una oració
que baixa cap al teu saló
els àngels renten la vaixella
amb diamants a les aixelles
El goig que la màquina et brinda
és la follia que regalima
I la mà que banyes a dins
traça l’arc iris amb els dits
Ets la meva identitat
als braços de ta caritat
a la galàxia hi anirem
portant la mort, que abraçarem
La màquina ha llençat els focs
ja no hi ha motiu per ser dos
la teva petxina la llegeixo
amb la música que afegeixo
La música dodecacofònica fins i tot si tu vols… Apa, salut, maca!
