Politics nunca mais

Resistim els romans com Astèrix i Obèlix,
Però ho tenim xungu, algú no ho sap vivim a Matrix,
vomito, vomito i jo només sento fàstics, hem de ser elàstics,
i a la lluita no ser estàtics.
Bàsic perquè aprenguin és que rebin el seu càstig,
Jo ja estic, només dic prou de víctimes,
el destí ja és aquí amb la victòria.
Torna-li a omplir el got de vi.
Començo el compte enrere : tres, dos, un ja!
Rapinyeu, bots, promeses, falses per una fulla,
com que hi ha penya que pica, ara el sistema rutlla,
i la meva gent del carrer crida cuia, cuia!!
Abstenció? Ara per ara no és una mala opció,
Mireu com esta això. Què creieu que és el millor?
Passar a l’acció, o esperar les eleccions?
Posem-hi passió i apuntem amb ambició,
4×4, tot terreny, a saco la nostra tracció,
ficar el dit a la llaga del corrupte, la nostra acció,
estafadors, lladres polítics i especuladors,
sou la mateixa màfia rància, pagats pel mateix mafiós.
Us posaria entra les meves dents, com l’os d’un gos rabiós,
I fos com fos, ja no us alimentaríeu dels meus plors.
Polítics nunca mais sou poc cafiants actors,
Però aquí no hi ha mosques ni boies, els hem cremat tots,
Veure’ls per la tele avui en dia és tot un clàssic,
En aquest suport de plàstic, per a ells tot és fantàstic.
Amic, això no és ètic, i molt sarcàstic,
Només els tejemanejes dels seus assessors estètics!
Qui te la pasta és qui decideix, qui decideix és qui reparteix el peix,
empresaris sou com porcs, esteu rebotits de greix,
i després, digues, digues, digues, el carrer qui cony pateix.
Una bona hòstia és el que es mereix,
gaietos, petades i cops de puny tot en un feix,
tot el que tu vulguis, hi ho farem amb escreix,
tallem el problema d’arrel, destruïm L’esquer.
Els gestors de les nostres vides, menys mentides!!
Obriu els ulls les ments teledirigides!!
Els gestors de les nostres vides, menys mentides!!
Obriu els ulls les ments teledirigides!!
Els gestors de les nostres vides, menys mentides!!
Obriu els ulls les ments teledirigides!!
Els gestors de les nostres vides, menys mentides!!
Obriu els ulls les ments teledirigides!!
Ja arriba l’alcalde i la seva cara de cera,
o, el més important és mantenir bona presencia,
quin tiu més falç, a mi hem produeix gangrena,
quatre collejons, a mi no hem dones cap pena.
L’alcalde arquitecte presentant els seus projectes,
Quan mi no respecte, només fa que augmentar el deute,
Barcelona es transforma construint torres bessones,
Barcelona és la moda, veniu a buidar la bossa,
Turistes, maremagnum, civisme són cosa fina,
O això no és política sinó només fer el paperina,
Problemes socials resolts per professionals,
que a cops de garrot netejant la capital.
No més prostitutes, ni camells, molt menys ocupes,
Acollim immigrants, però fem-los invisibles,
Problemes socials, que ara ens tornen tots sensibles,
col·locant taurons dirigint els seus districtes.
Ai! Quin a conya que porten els socialistes,
Però el fòrum social és de lo més oportunista,
Imposen una ciutat de portada de revista,
I amaguen la realitat, a base de pijatites.
Tan en Ferran Julià com el Pere Algodé,
Tots dos responsables de moltes de jutjaments,
Porten polítiques per acumular calés,
o, acostat al poble que no arriba a final de més!
Els gestors de les nostres vides, menys mentides!!
Obriu els ulls les ments teledirigides!!
Els gestors de les nostres vides, menys mentides!!
Obriu els ulls les ments teledirigides!!
Els gestors de les nostres vides, menys mentides!!
Obriu els ulls les ments teledirigides!!
Els gestors de les nostres vides, menys mentides!!
Obriu els ulls les ments teledirigides!!