La lluna ha eixit,
llambreja a la mar,
i jo no l’he vist,
captiu del gegant.
Òbric els ulls,
de sobte ho veig clar:
si vull eixir de la caverna
m’hauré de dir Ningú.
I amb el cor afligit,
havent perdut companys estimats,
vaig inflamar l’estaca d’olivera en les brases
i li la clavàrem a l’ull:
l’antic oracle es va complir.
Amb veu de plom el monstre bramà,
cegat en l’ull que mai no viu res.
I així vam fugir camí de la mar
quan la claror llambrava en l’aigua,
l’aigua dels meus ulls.
I després de la nit,
d’haver somniat amb la dea d’ulls d’òliba,
va aparèixer l’Aurora
de dits rosats, la filla del matí,
i vam pujar a la nau
i els rems van colpejar la mar cendrosa
i animats vam navegar més lluny.
La lluna ha eixit,
comprenc el gegant,
mentre solquem
ja la nostra mar.
Mire la nit,
contemple la llum,
llengua d’estels per a guiar-me
cap al meu destí.
Encara se sentia bramar el poderós Polifem que els llançava pedres i roques
grans al mar, quan les naus negroses s’allunyaven ja d’aquella aspra terra, mar
endins. Ulisses diví, en un moment de solitud, sentia el vent a la cara i contemplava
aquella llengua blanquinosa d’estreles perfumades sobre el mar, mentre la dea
Atena, la d’ulls grisos, li parlava dins el cor: «Ulisses, el monstre estava fora de tu i
dins de tu. Dir-te Ningú, t’ha fet lliure.»
Després d’uns quants dies de navegació, conegueren l’illa flotant d’Eòlia i,
més tard, el país dels lestrígons, on Ulisses va perdre tota la seua flota.
Des d’allí, amb el cor entristit, i amb una sola nau, varen solcar la nostra mar
cap endavant i prompte albiraren una illa misteriosa, plena de fum i de boira
blanquinosa. Era l’illa d’Eea, – Mallorca, diuen -, on habita la dea Circe, de belles
trenes, seductora i molt perillosa pels seus encanteris i poders màgics.
Tan perillosa era que va embruixar els companys d’Ulisses i els va retindre
al seu palau brillant.
Quan se’n va assabentar el nostre heroi, anà a rescatar-los. Travessà un bosc
espès ple d’alzines, pujà un munt de roques escarpades i fins i tot es va enfrontar
amb lleons i llops de muntanya! Finalment arribà al palau de la maga, que li va
obrir les seues portes d’argent.
La lluna era plena i Circe, la filla del Sol, enamorada, li va oferir el poder de
la màgia si es quedava amb ella per sempre. Una gran temptació: el poder…
