Al Tahal-lel passà qui primer donà
sa filla a l’ancià, qui la’n feu bagassa.
L’ancià se’n va a colgar al cap del llit.
La noia lo desperta amb gran braó.
L’ancià li’n diu: que n’ets tu d’ignorant.
Menjar i vestir n’hauràs, mas no pas folga.
La noia li’n diu: feu-me aquel acte!
Par que n’hajau dolor a tot el tendó.
Mas io juro en Deu e en la Llei de Moisés
que si vos no me’l feu io esquinçaré el contracte.
L’ancià li’n diu: ara sí que l’hem feta!
Car io no en sai aquella obra.
Mas io vos portaré un bon jove fornit
que el et donarà grans alegries.
La noia li’n diu: io me’n vull anar.
Amb un jove fornit vull passar lo mar.
E si, en tot me’n vull anar,
amb una galera o amb una nau.
Al Tahal-lel passà qui primer donà
sa filla a l’ancià, qui la’n feu bagassa.
