Ens hem cremat les mans
tants cops com ha calgut.
Hem mossegat la terra
sempre que hem caigut.
I si mai en algun dia
he comès algun error,
ara tot el que puc dir-te
és que ho sento molt.

Però no hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.

Ara tinc la cara
cremada pel vent.
També tinc els teus poemes
escrits a la meva pell
i si un dia et fan falta
no pateixis, no els oblidaré 
els porto escrits a la pell.

Però saps molt bé
que cal que anem de pressa,
que potser no hi som a temps.

Vam marxar de casa
ara fa molt temps
vam partir un dia
que no feia vent.
Les veles no es movien,
el mar estava quiet
anàvem a la deriva,
a l’horitzó no es veia res.

No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.

I totes les promeses
que un dia ens vam fer
segellades amb la mirada
d’aquell que només té fe,
si un dia ens fan falta
no pateixis, no les oblidaré
les tinc escrites a la pell.

Però saps molt bé
que cal que anem de pressa,
que potser no hi som a temps.

No hem de mirar enrera
per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera
per saber tot el que hem fet.

La tardor ha arribat,
començo a tenir fred,
les hores se’m fan curtes
i aquests temps són molt incerts;
que la vida va de pressa
i em sento com se m’escapa de les mans.

Els poemes i les promeses
que aquell dia vam segellar
mai els oblidaré
doncs cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /