Ens podríem buscar com els llops,
seguint-nos el rastre,
com balenes volant sobre l’aigua
al final del món.
Podríem ser rius que s’ajunten
i vent entre els arbres
o camps de ginesta florida
una tarda de sol.
Podríem ser un poema incandescent
només volent-ho,
la cançó més bonica del món,
el llenguatge secret
amb què es parlen
la lluna i el sol.
Podríem viure encantats
en una casa encantada
i veure com passen els segles
rodant i rodant.
Totes les coses del món
s’han fet per a nosaltres.
Podem ser i estar en tot allò
que vulguem somniar.
Podríem ser un poema incandescent…
