No ho vulgueu tot
que el tot està venint
com la república
i té tanta pressa
com vosaltres
Si ets capaç d’imaginar el futur,
sense retrets, a cada instant,
sabent que això no és cap quimera.
I pots comprometre’t sense odiar
aquells que t’odien tant per ser com ets.
Si no abanderes cap més causa,
que les teves causes quotidianes,
i pots somiar la llibertat
incloent la llibertat de tots els altres.
Si saps que la por són només les teves pors,
i lluites per superar-les cada dia,
i dubtes molt, perquè és dubtant
que pots pensar i et reconeixes,
i et saps conflicte.
Si pots desobeir, com qui vol actuar
contra l’ordre inquisidor de l’obediència,
i et sobreposes a les seves amenaces,
perquè saps que no són més
que la impotència de l’odi,
i hem quedat que tu no odies.
I prens partit, un entre tants,
conscient del valor que té la vida,
perquè és en el viure on rau la sobirania,
i et veus imaginant aquell demà,
i només en fer-ho,
ja es torna una mica més possible.
I ja sé que em direu, però és l’impossible el que ara ens cal,
i ens fa de far, i encén la nit,
i cuidar-nos vol dir acceptar-nos
i estimar-nos, protegir-nos.
Si saps que guanyar vol dir insistir,
fracàs rere fracàs,
que som cicatriu i poble.
i t’abraces als teus,
que els herois sou sempre anònims,
i les bruixes fetilleres,
i la història és tota d’elles,
i mai no ho direm prou,
i gràcies sempre.
Si t’ho pots jugar tot,
a cara o creu, a un cop i prou,
i tot és tot, que és ara o mai,
et dic que sí,
que som milions,
i aquest meu si, que no és pas cec,
és si que aferra, perquè no afirma,
només qüestiona.
I això ja és molt,
ara que tomba,
que s’allibera.
ara que tomba,
que s’allibera.
Si pots dir Bobby Sands, Otegi, Xirinacs, Mandela, Ulrike Meinhof, Angela Davis, Rosa Parks, Núria Pòrtolas… també podreu cridar amb nosaltres: Llibertat presos polítics! Llibertat! Llibertat preses polítiques!
Llibertat!
Llibertat preses polítiques!
