El meu papà,
que abans parlava en castellà,
diu que he d’aprendre català,
que em servirà.
I jo, saps filla, estic fatal,
cansada d’Omnium Cultural,
i no tinc temps per sortir amb tios,
tu, ni diumenges ni festius.
Que aquesta vida és una merda
com deia el noi de la Laverda
i ja no puc ni passejar
pues el papà,
que abans parlava en castellà,
diu que he d’aprendre català,
que em servirà.
I ja no vaig a cal Llongueras,
i m’he tallat la cabellera.
No entro a Furest, Comella, El Dique,
fa més d’un mes no he vist al Quique.
“Mal para bien”, filla, ja ho veus,
deixo tranquils als del Dexeus,
ja ni m’enfado amb la mamà
pues el papà…
I ja només penso amb el Fabra
estic més loca que una cabra,
amb el Marbà i el Castellet,
amb la Campany i l’Alegret.
No, filla, no, que no faig bromes,
penso amb el Molas i amb el Comas,
només llegeixo el Foix i el Pla,
pues el papà…
I ja no dic la lavadora,
ni la basura, no senyora,
ni cenicero ni buzón
ja no dic césped ni salón.
Dic rentadora, escombraries
bústia, cendrer, saló i molts dies
hasta dic gespa, sens dubtar,
pues el papà…
Pobre papà.
