Amb una aixada sobre el muscle
i als llavis prims un dolç cantar
i als llavis prims un dolç cantar,
amb l’esperit ple de coratge,
als camps anava a treballar.
Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
Per guanyar el pa de cada dia,
des de l’albada fins ‘la nit
des de l’albada fins ‘la nit,
es barallava amb els terrossos
d’arreu del temps i l’Infinit.
Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
Sense deixar entreveure al rostre
ni un xic d’enveja ni maldat,
ni un xic d’enveja ni maldat,
els camps dels altres conreava,
sempre cavant, sempre esllomat.
Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
I, quan la Mort li va fer un signe
per deixar l’últim camp llaurat
per deixar l’últim camp llaurat,
es va cavar ell mateix la tomba
a corre-cuita i d’amagat.
Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
Es va cavar ell mateix la tomba
a corre-cuita i d’amagat
a corre-cuita i d’amagat.
Després, s’hi va ajaçar en silenci,
i així ningú fou destrobat.
Pobre Martí, pobra misèria,
caves la terra, caves el temps.
Pobre Martí, pobra misèria,
dorm sota terra, dorm sota el temps.
