– On has anat, fill meu d’ulls blaus,
on has anat, petit estimat?
– M’he enfilat a dotze muntanyes boiroses,
he recorregut sis camins tortuosos,
he estat dins de tot de set boscos d’angoixa
i a prop de dotzenes de mars que agonitzen
i milles endins del forat de les tombes.
Serà fort, fort, fort, fort,
serà molt fort, quan es posi a ploure.
– I què és que has vist, fill meu d’ulls blaus,
i què és que has vist, petit estimat?
- He vist un infant enmig de llops salvatges
i un camí daurat per on ningú passava,
i una branca negra tota ensangonada,
i un saló ple de gent amb martells que sagnaven,
i una escala blanca davall de les aigües,
i mil oradors amb la llengua tallada,
i nens que portaven pistoles i espases.
Serà fort, fort, fort, fort,
serà molt fort, quan es posi a ploure.
I què és que has sentit, fill meu d’ulls blaus,
què és que has sentit, petit estimat?
- He sentit que trona com per avisar-nos
i el bram d’una onada que a tots pot negar-nos
i cent timbalers amb les mans que els cremaven,
deu mil que parlaven i ningú escoltant-los,
i gemecs de fam entremig de rialles,
i el cant d’un poeta morint a una séquia,
i el plor d’un pallasso vençut per la pena.
Serà fort, fort, fort, fort,
serà molt fort, quan es posi a ploure.
– I qui t’has trobat, fill meu d’ulls blaus,
qui t’has trobat, petit estimat?
– M’he trobat un nen que enterrava el seu poni,
i he trobat un blanc passejant un gos negre,
i una dona jove que el cos li cremava,
m’he trobat una noia que m’ha dat l’arc iris,
i un home ferit de tant que estimava,
i un altre home ferit de tant que odiava.
Serà fort, fort, fort, fort,
serà molt fort, quan es posi a ploure.
– I ara què faràs, fill meu d’ulls blaus,
i ara què faràs, petit estimat?
– Me’n tornaré a anar, abans que no plogui,
al fons del més fosc i el més espès dels boscos,
on hi ha multituds que tenen les mans buides,
on rius de verí els emmetzinen les aigües,
on les cases ja són presons fosques i brutes,
on als assassins no se’ls veu mai la cara,
on mana la fam i s’obliden les ànimes,
on tot es veu negre i on tot suma zero,
per cridar això que crec i que penso i respiro,
i des del lloc més alt, que tots puguin sentir-ho,
resistint sobre el mar fins que arribi a enfonsar-me,
que he après bé la cançó molt abans de cantar-la.
Serà fort, fort, fort, fort,
serà molt fort, quan es posi a ploure.
