N’Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.
Eixuga el plor, no ploris gaire,
que et marciria el pas de l’aire.
Per a mi, Riera, molt malament va,
febre nit i dia,
que em cuida a matar.
Tralaralala.
Gira els ulls en terra, la veu sospirar.
Què en plores, Riera? No en tens de plorar.
Plora per mi, que per tu ploro;
plora per mi, més dolçament,
que amargament no és el teu plor.
Tralaralala.
Senyor, que m’ajudi si em vol ajudar.
Que em torni l’aimada, que a la mort n’està.
Tralarala.
l cap dels nou dies Maria es lleva,
i a les tres setmanes se varen casar.
Tralaralala, la, la, la…
No ploris gens; no ploris, no.
Per tu i per mi, jo, que ja en sé,
bé puc plorar millor.
