Aquesta olor
em penetra al cos.
Aquella escletxa,
quin préssec tan dolç.
Les teves mans
recorren el cos.
Pren la meva sang,
entrega’m al teu bosc
I si tu i jo acluquem els ulls i fem com llavors.
I si tots dos prenem el moment, que germini en el cor.
I un llamp ha partit en dos el que soc.
I el Pare sap que a dins hi duc plom.
I un llamp ha partit en dos el que soc.
I el Pare sap que a dins hi duc plom.
L’esperit em cou,
ja no sé anar a remolc,
no flairar-te em dol,
ressorgiré de l’ou.
Aquí l’aire és dens,
tan clar que era, ara perdo el seny
com en Pericu, caçant a l’erm.
Vius cap per avall, s’ha de ser valent.
I si tu i jo arrelem aquí, nodrirem el sòl.
I si tots dos en som part de la llum que mai es fon.
I un llamp ha partit en dos el que soc.
I el Pare sap que a dins hi duc plom.
I un llamp ha partit en dos el que soc.
I el Pare sap que a dins hi duc plom.
