Ai,
que no us puc oblidar mai,
platges de Hawaii!
Quan les natives
amb els natius
ballen esquives
aires lascius,
i els ukeleles
ens fan plorar,
i passen veles
horitzó enllà,
com un miratge
que va i que ve,
ones i platja
i un mariner.
Cor de sirena,
prou tremolar.
Tu, lluna plena,
m’has d’ajudar:
vull la foguera
d’aquell cos bru
que ardent m’espera a
Honolulú.
Sota el fullatge
del cocoter,
l’amor salvatge
d’un mariner…
De Maune Kea,
que és un volcà,
té el foc que em ve a
incendiar.
Sucres de canya,
mels d’ananàs,
i l’aspror estranya
dels cafetars.
Illes de Maui,
de Molokai,
de Kahoolaui
i de Kauai…
Ai,
que no us puc oblidar mai,
platges de Hawaii!
