Si has malvenut la teva sort
De cop i volta tot és tort i t’adones
que últimament estàs notant que els dies
S’assemblen tant com dues gotes
Et pots fer vella contemplant
com les setmanes van passant sense cap pressa
i mentre hi hagi pluja al cel
esperaràs que arribi la teva tempesta
Et pots llevar cada matí fer l’esmorzar
I no sentir res més que enveja
D’aquella gent que va vivint de soledat
I d’esporàdica tendresa
i et pots fer vella contemplant
com el temps se’t va escapant massa de pressa
La vida i l’eternitat van de la mà
Quan mires des de la barrera
Morta de por per fer un pas en fals
I ser la causa dels teus mals
Sense poder donar-li la culpa a ningú
Plantada en un camí on no passa ningú
Clavada en un destí que no està fet per tu
Si has malvenut la soledat
i en dius d’això estar acompanyat mentre esperes
que el que mai no t’ha passat
passi i de cop i volta es trenquin les barreres
i et pots fer vella contemplant
com la vida es va escapant mentre acceptes
que és més difícil canviar a algú que fer que
en el cel s’apaguin les estrelles
