Picaina, redéu Picaina,
quina aigua cau!
Tot aquell que ampra un duro
un diumenge per l’asprà
i se’n vaja a Gandia
perquè li calcen l’aixà.
Calça-me-la de nou lliures
que soc fadrí de rigor,
Déu mos lliure de l’aixà
en els temps de la calor.
Picaina, redéu Picaina,
quina aigua cau!
Si vas a cavar al tendre
i la terra té brunyols
per fort que tires l’aixà
no la claves mai com vols.
Tirem els barrets al port
i embarquem cap a Maó,
Déu mos lliure de l’aixà
en el temps de la calor.
Picaina, redéu Picaina,
quina aigua cau!
Quan mos envien a cavar
i pel camí hem d’esmorzar
i al migdia cau l’amo:
és que això s’ha d’acabar!
Vos afegiré un quinzet,
ai, redéu, quina amargor!
Déu mos lliure de l’aixà
en el temps de la calor.
Picaina, redéu Picaina,
quina aigua cau!
Carolina, Carolina,
qui t’ho havia de dir,
que la burra està prenyada,
mascle o femella ha de parir.
Parirà matinadeta,
parirà que és un rigor,
Déu mos lliure de l’aixà
en el temps de la calor.
Picaina, redéu Picaina,
quina aigua cau!
