Com un raig de llum que es passeja per les taulades
cada matí quan surt el sol i la humitat ensuma els carrers difuminant totes les petjades
I és així com passa el teu temps, intentant recordar d’on vent i d’on bufa el vent
eh, que pasó, camina tranquil·la viuràs sense por
eh, que pasó
eh, que pasó, camina tranquil·la viuràs sense por
eh, que pasó, camina tranquil·la!
Ja s’ha acabat la paciència i potser, ara que surt al carrer, també somriu i diu
Mira i imagina quan els cops no ens servien i podies navegar
quan la violència es diluïa fent lleuger el dia a dia i ja no caldrà tornar a cridar
eh, que pasó, camina tranquil·la viuràs sense por
eh, que pasó
eh, que pasó, camina tranquil·la viuràs sense por
eh, que pasó, camina tranquil·la!