He après
a parlar amb les flors.
He après
a viatjar a la lluna.
He après
a enganyar a la mort.
He après mil mentides,
de veritat ni una.
He après mil mentides,
de veritat ni una.
Ningú del cel i la terra
sap dir-me qui soc,
per això camino perdut
buscant el meu nom.
Tinc sort de quatre abraçades
que duc al farcell,
petites certeses que em salven
d’un món que no entenc,
petites certeses que em salven
d’un món que no entenc.
Caigudes del cel
com gotes de pluja,
precioses i escasses
com perles al mar,
quan no et queda res
són de molta ajuda,
com cuques de llum
quan el sol se’n va,
com cuques de llum
quan el sol se’n va.
He après
a no ser d’enlloc.
He après
a ballar amb les bruixes.
He après
a dubtar de tot.
He après mil mentides,
de veritat ni una.
He après mil mentides,
de veritat ni una.
Ningú del cel i la terra
sap dir-me qui soc…
