A Tramuntana he demanat: baixa la veu quan passis,
tanca la porta de la llar, deixa’m aquest silenci.
Al fons d’aquest petit racó tota la nit vigilo,
però al matí ha entrat la mort i ha pres qui més estim.
Adéu amor, jardí de flor menuda,
illa del meu cor i mar que m’envoltava,
adéu besades, gavines de la nit,
adéu al temps encara per venir.
Sé que l’estiu no tornarà a despertar els meus arbres.
El meu jardí ja va esborrant els verds que l’envoltaven.
Com el velam d’aquell vaixell que es fa petit anant-se’n
se’m fa petit el món sencer, avui trencat d’absències.