Si, ara sabem que això de la vida
anava de debò. Ja no són pocs
els anys que ens cal comptar, i més els llocs
i els moments de dolor i d’alegria
que veiem pel mirall que els que vindran.
I aquest esclat de vida, aquest batec
novell i precís, aquest plor, aquest gemec
fascinant ens embruixa. Un imant
poderós: són els nens dels nostres nens!
Corn hi ha món! Eren tant petits com ells.
I ara són aquí, crescuts i potents
omplint de vida aquest món massa vell
per nosaltres. Per ells, nou i lluent
embolcallat amb fils del seu cabdell.
