Me sent tan tot sol, i es dies passen,
marxen es que quedaven i ja no hi són, perquè,
perquè m’ha tocat viure aquesta vida,
sense sortida perquè una rutina tan trista,
Perquè m’ho deman tantes vegades,
infància perduda sense l’ajuda dels meus pares,
visquent amb sa meva germana,
sentint-me un obstacle per sa vida des altres,
Perquè sóc jo i no un altre,
perquè m’ha tocat el paper trist en aquest teatre,
perquè, perquè plor tant,
si tenc als meus nebots al meu costat i no se’n van,
Estic acostumata dir fins mai per sempre
vespres de soledat els 18 de desembre,
el meu aniversari, quan vaig néixer,
hi ha tantes vides, perquè m’ha tocat aquesta… yeeee….
Ja ningú pensa amb jo, ningú toca la porta,
ja no els importa gens si aquest poeta plora,
yeeeeee, estic moriguent per falta de cariny,
perquè ja res és com quan jo era un nin, no…
Perquè tot ha de ser així…
Perquè aquest camí i no seguir un on pugui jo ser feliç, jo
perquè un camí tan trist, perquè no canvií,
cada llàgrima per rialles, i així deixar de sofrir,
Perquè no deman un desitj a les estrelles que protagonitzen cada matinada de les que no puc dormir,
de les que les llàgrimes banyen el meu llit, cada nit,
somii que canvi el destí…
Les coses passen perquè passen,
i esper que mu mare sàpiga que me fa tanta falta,
que des de que va marxar en aquell viatge,
ja no tenc gana, no tenc aire, m’han fuit les rialles,
Digue’m que me queda si estic tot sol,
perquè se’m fa tan difícil triar el camí fàcil i triar la mort,
si la vida és aquest fol,
deixaré d’escriure per no viure un altre capítol,
Es títol d’aquest conte es diu, “Perquè, mu mare”
perquè de la vida en vares deixar el marge,
no te sentis culpable no hi havia altre opció,
però perquè putes ho he tengut que pagar jo,
Digue’m perquè, tenc tantes preguntes,
si tenim una família perquè no pot estar junta,
respostes absurdes, coses de les que no tenc culpa,
la sang de la víctima innocents embruta,
La ruta que m’ha mostrat la vida no m’agrada,
i per això mateix vull que s’acabi ara,
rompre les pàgines d’aquest conte que em fastidia,
on me deman perquè, perquè aquesta vida,
