Mastegant les hores
al museu de la ciutat
va comptant persones
dins la sala principal,
i avui suporta una mostra itinerant
d’un poca-solta que fa massa quadres.
Disfressant els nervis
creu que arribarà en retard
i com cada dia
es planta al quadre del davant,
i la pantina amb els ulls assedegats
fent un esforç per no cridar.
Per veure’t a tu
suporto un sou de merda.
Per veure’t a tu
agafo els torns de l’altre gent
a canvi d’aquest moment
que em dóna la vida.
Esquivant les dones
que l’espien del veïnat
pren la línia groga
amb un bonus caducat.
I dins el sarró tragina una carpeta
de matemàtica amb problemes.
Per veure’t a tu
enganyo un home de Falset.
Per veure’t a tu
sóc sòcia i m’he tret el carnet
i estalvio el deu per cent
per mirar-te atordida.
I si ens pregunten per casualitat
quina seria l’obra d’art
que ens enduríem a casa
somriuríem amb ganes
i diríem amables
que fa temps que ho tenim bastant clar.
Per veure’t a tu
distingim amb facilitat
-per veure’t a tu-
Gilbert and George, Rothko i Mondrian
i ens hem anat aficionant
als perafraelites.
Per veure’t a tu
fem vida entre quatre parets.
Per veure’t a tu
somiant tocar textures
entre vermells i ocres,
resseguint-nos les costures,
mesurant les mesures,
fascinats, guardant-nos el secret,
sense dir-nos res
però estranyament conscients.