Per una estrella perfeta

Per una estrella perfeta
jo anit he porfediat:
no sé si ho és de la terra
o del cel, que n’ha baixat,
que per ser-ho, de la terra,
dóna molta claredat
i m’enlluerna la vista
i em porta el meu cor cisat.
Oh ramell de gran entesa,
planta de propiedat,
ja tendrà ditxa i ventura
qui serà al vostro costat!
Podrà dir que seu a l’ombra
d’un arbre ben perficat;
sa fresca ni sa rosada
no li lleva ufanedat.