Adéu, rosa d’abril!
Adéu, rosa encarnada!
Demà, lluny del teu roser,
d’enyorament em moriré.
Quan et diran la meva fi,
plora per mi,
que per tu ploro;
plora per mi, més dolçament,
que amargament no és el teu plor.
Eixuga el plor,
no ploris gaire,
que et marciria el pas de l’aire.
No ploris gens;
no ploris, no.
Per tu i per mi,
jo, que ja en sé,
bé puc plorar millor.
