Aquests versos els dedico
a aquells que un dia van dir
que no canviaria la història,
que el camí té un autor que es diu destí

I amb això els vull demostrar
que el camí es pot dividir
Som el llapis que dibuixa,
el compàs que marca els temps
que vols seguir

Lluitant per millorar cada dia
I dels erros pots anar aprenent
per no sortir de la via

No no no no pensis
que no et podràs aixecar
Tu pensa que tornaràs a lluitar (tornaràs a vèncer, tornaràs…)
I per molt que la vida no et vulgui ajudar
i que creguis que ja no podràs volar,
llavors pensa en tots aquells que sempre
hi són i agafa’ls de la mà

Pensa que com més alt pugis
des de més alt pots caure
Cuida les petites coses,
mica en mica el teu futur
aniràs creant

Fes una base segura per
poder-t’hi acomodar
Fes de llàgrimes i sang un mur
que ni el revés més fort pugui tombar

Lluitant per millorar cada dia
I dels errors pots anar aprenent
per no sortir de la via

No no no no pensis
que no et podràs aixecar
Tu pensa que tornaràs a lluitar (tornaràs a vèncer, tornaràs…)
I per molt que la vida no et vulgui ajudar
i que creguis que ja no podràs volar,
llavors pensa en tots aquells que sempre
hi són i agafa’ls de la mà

Sigues fort, hi ha cops que és millor
deixar anar una llàgrima al vol
I després amb el cap més clar, apunta
cap al cim; al punt més alt
I jura’t a tu mateix, que d’allà no hi cauràs mai més…

No no no no pensis
que no et podràs aixecar
Tu pensa que tornaràs a lluitar (tornaràs a vèncer, tornaràs…)
I per molt que la vida no et vulgui ajudar
i que creguis que ja no podràs volar,
llavors pensa en tots aquells que sempre
hi són i agafa’ls de la mà
Agafa’ls de la mà, agafa’ls de la mà! 

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /