Tothom amaga un os sota terra, ningú abandona el seu pastís, encara em queden moltes guerres per ser feliç.
Tothom vol beure aigua ben fresca. Ningú pot viure d’un desert i mica en mica tot s’asseca i el pou té set. Tothom vol fer una gran estrena, guarnir les portes del desig amb flors que ploren la revetlla cremant de nit.
Un dos tres corre, tot el teu pes sobra, tot el teu cos obra d’un incomprès, què no has entès? Digues, què no has après? Hola? Sota aquest cel no t’hi falta de res.
Tothom amaga un os sota terra, ningú abandona el seu pastís, encara em queden moltes guerres per ser feliç.
De tant que volem viure gairebé que ja hem mort, volem un munt de coses i totes de cop, volem tornar a viure tots els nostres records, però no hi ha res que arribi sense esforç. Per no perdre tot el que tenim potser hem d’aprendre a no vendre l’essència al ring, I la innocència que és el primer que vivim la podem perdre o la podem pujar a l’Olimp.
Un dos tres a la mosca ja hi és, l’enveja s’apodera del poquet que ens uneix. Quatre, cinc, sis, et veig indecís, la cosa s’esgota i fa un dia ben gris.
Tothom amaga un os sota terra, ningú abandona el seu pastís, encara em queden moltes guerres per ser feliç. Encara em queden moltes guerres. Tothom amaga un os sota terra. Encara em queden moltes guerres per ser feliç.
