No tinguis pressa, encara és aviat,
fes un silenci, queda’t al meu costat,
viu a cada instant fins que arribi el final,
i els records mai no moriran.
Marxo per sempre, marxo sense tristesa,
potser a contracor, deixo portes obertes.
Què puc demanar-te? No ho necessito,
la música ja sona.
Ja estic veient el final del camí,
veig el sol que brilla i que tu ets amb mi.
No t’ho demano, però ja m’ho has donat,
la música ja sona.
Per sempre més
joves serem, per sempre més.
Tots els meus records viuran per sempre,
per sempre, per sempre.
Per sempre més
joves serem, per sempre més.
Jo me’n vaig, però tot segueix com sempre,
per sempre més.
Som matinada, som com un esquitx,
som una nota que ja s’ha repetit.
Som un toll d’aigua, som un desig,
que marxarà.
No ha estat fàcil llençar el que he guardat,
l’atzar ha picat a la meva porta,
faig dissabte i ho entenc,
la música ja sona.
Hi ha tantes cançons que no tornaran,
moltes poesies sense compondre,
sóc al capvespre i no vull oblidar,
la música ja sona.
Per sempre més
joves serem, per sempre més.
Tots els meus records viuran per sempre,
per sempre, per sempre.
Per sempre més
joves serem, per sempre més.
Jo me’n vaig, però tot segueix com sempre,
per sempre, per sempre.
Per sempre més
joves serem, per sempre més.
Tots els meus records viuran per sempre,
per sempre més.