hi ha coses que, quan passen, passen
tant si ens agrada com si no
simplement passen i quan passen
no hi podem dir ni sí ni no
no hi podem res, sinó acceptar-les
perquè les coses són com són:
no com volem més tal com ragen
del broc de l’esdevenidor
per què fer res, si tot és, Carme
el resultat d’una equació
per què fer res, si tots els actes
un sol instant toquen a fons
i després… foren; ja no són?
el que per un pot ser bonança
per l’altre és causa de dolor
i si així és —que no és pas d’altra—
a què buscar-hi solució
pots fer-ne cas o pots passar-ne
per no ser fruita de corcó
però ni en un cas ni menys en l’altre
trauràs mai gat d’allò que és gos
per què fer res, si tu ets, Carme
cap i casal d’ordinadors?
per què fer res, si mai no et manca
ni un fútil bit d’informació
i quan dius ase…, ase som?
