He escalat muntanyes,
m’he endinsat dins del mar.
He tingut mil somnis i
He viscut un malson.
He rigut les penes
He plorat com un nen
Quants trens he deixat passar?
En certs moments havia perdut la fe.
Ara crec en mi, soc el meu camí sé que no em perdré
Velles promeses, se’n van com el fum…
Però al final tot té sentit
Ha estat per trobar-me a mi, mi, mi,
sigui com sigui,
tant si hi ets, com no.
Abans creia que tot era el destí.
Estic al “peak” i gens lluny del meu fi.
Ha estat per trobar-me a mi, mi, mi,
sigui com sigui,
tant si hi ets com no.
No cal que ho facis per mi, mi, mi.
No cal que ho facis per mi.
Vas trencar els esquemes,
Vas capgirar el meu món.
Vas ser alegria i pena,
Vas fer morir el meu son.
Veig en el meu reflexe
tot el que he volgut ser,
estant sola penso en tu.
Si em frena el temps, sé què m’afanyaré.
Si avui és fosc, seré la llum del meu carrer.
Hauré perdut una gran part de mi.
Però al final tot té sentit.
Ha estat per trobar-me a mi, mi, mi,
sigui com sigui,
tant si hi ets, com no.
Abans creia que tot era el destí.
Estic al “peak” i gens lluny del meu fi.
Ha estat per trobar-me a mi, mi, mi,
sigui com sigui,
tant si hi ets com no.
No cal que ho facis per mi, mi, mi.
No cal que ho facis per mi.
Ha estat per trobar-me a mi, mi, mi,
sigui com sigui,
tant si hi ets, com no.
Abans creia que tot era el destí.
Estic al “peak” i gens lluny del meu fi.
Ha estat per trobar-me a mi, mi, mi,
sigui com sigui,
tant si hi ets com no.
No cal que ho facis per mi, mi, mi.
No cal que ho facis per mi.
Si ha estat per trobar-te.
