Si n’hauré lligat de cigarros
per les terres de l’Alt Camp,
per Ciurana i Cornudella,
la Morera del Montsant.
Jo me’ls feia allargassats,
poc tabac i que durés,
ja que els temps que allí corrien
no donaven per res més.
L’aigua a buscar-la a la font,
rentar roba es feia al riu,
i el llum d’oli o de carburo
si és que de fosc no dormiu.
I era dura la jornada,
ja ho sabeu, de sol a sol;
no regatejava esforços
però mai no aixecava el vol.
Bé que ho diuen que a l’estiu
qualsevol cuca viu,
però els hiverns mai no s’acaben
i gràcies si resistiu.
Tot eren camins de carro,
tant com ‘víem demanat
que ens fessin la carretera
necessària pel veïnat.
I un a un vàrem marxar-ne
a poc a poc i a contracor,
a ciutat un sou estable
amb els cotxes i el confort.
I ara que ha marxat tothom,
ara han fet la carretera
perquè els forasters admirin
les masies i les eres.
Aigua i llum són dins les cases
i també han posat safareig
per estar més confortables
tota la gent d’estiueig.
Ai, ai, ai, que els ulls se’m neguen;
ai, les llàgrimes em salten.
Ai, ai, ai, que els ulls se’m neguen;
ai, les llàgrimes em salten.
