Com has sabut esperar.
Com li has parlat
i com ella es resistia:
es volia defensar.

I gairebé era bonic,
veure-vos, gairebé bonic.
La teua paciència infinita,
els seus «sís», «nos», «no ací».

I un dia va passar això,
ella volia, dins l’habitació.
I tot va anar bé,
molt i molt tendre va ser.

Però, com sempre, després,
torna el remordiment.
Ella es va rentar ràpidament.
Ah! Tu saps de què va això, però…

Què no faries tu per la pell?
Què no faries tu per la pell?

La sang calenta de cop,
sents com corre, (i) com…
et porta a qualsevol lloc
on fer-te fer una mica de tot. Sense fre.

Estàs dins del llit
on t’ha portat la teua sang.
I ella és bonica,
i després parleu.

I tu dius: «estic amb algú»;
dorms sota altres llençols.
Des de fa massa temps.
Estàs ací per això.

Amb la teua sang que dorm
sota les mans, sota la pell;
la sang tranquil·la, finalment.
Tranquil·la, ella, almenys.

Què no faries tu per la pell?
Què no faries tu per la pell?

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /