Passejant per passadissos blancs
De miralls de cristall negre
Esparverat i tranquil t´he besat
m´he adonat que els llavis teus
Són molt lleus.
Lleus els meus llavis i el cor
Per fi sols! Estem sols!
No et conec, però tant se val, perquè
Sense fer res de res beses
Esmicolat de tant riure i plorar
Ai! què t´he fet perquè
Em demostris amor
Normes clavades per tot
Per fi sols Estem sols!
Ja no em sento sola com tothom: … ¡
Una vegada fugi del destí
Si te me’n vols anar aviat
No podràs…
Dràsticament: vaig fallar
Per fi sols! Estem sols!
Ja no veig els passadissos clars
De miralls de metall negre:
Les traves per conviure amb la gent
Ja no existeixen les parets
i fa fred
Fred em deixaren el cor.
Per fi sols! Estem sols!
No sé pas, ni vull saber perquè,
Te m´esmunys quan estem tan sols;
Vols que emmetzini l´amor teu, pot ser?
és que no veus que estàs sol
En l´amor
Només puc fer-te l´amor
Per fi sols! Estem sols!