vine, agafa’t fort
vull escoltar el silenci des del menjador
sento l’aire als pulmons
vull buidar-me i oblidar on sóc
un mar d’hivern que mostra el fons
vull estirar-me i mirar els núvols sota el sol
uns rajos que taquen l’habitació
vull despertar de miratges i malsons
vine, cap a mi
vull treure les paraules guardades al meu pit
sento els dies corrent entre els dits
vull viure en la nostàlgia del que encara no té fi
un cel blau i un cel rogent
vull practicar la vida intensament
unes veus que em parlen amb el vent
vull tancar els ulls i obrir i omplir la ment
però per fer tot això
no he de treballar
per fer tot això
no he de treballar
per fer tot això
no he de treballar
per fer tot això
no he de treballar
per pagar la meva pròpia existència
