Sempre Pepita Grilla.
Diu que sembla mentida,
que gata vella siga
i que no aprenga dels errors.
I jo, sacsejant les penes,
perdonant sense cadenes,
estimant a mans plenes,
despertant de bon humor.
> I una veu de fons, repeteix el meu nom.
*Ja sé que em decebré, i què?, i què? Però no tardaré a posar-me de peus.
Ja sé que em decebré, i què?, i què? Però no pense dir-li a res adéu.
Malgrat les advertències,
les males experiències,
els plors, les dependències,
la ràbia i la tristor…
No frenaré la vida,
no cridaré espantada,
no em quedaré asseguda,
no tancaré el meu cor.
>I una veu de fons, sempre em dona la raó.
*Ja sé que em decebré, i què?, i què? Però no tardaré a posar-me de peus.
Ja sé que em decebré, i què?, i què? Però no pense dir-li a res adéu.
