Pepa, la lletera,
té les cames més fines del món.
Fa vuit dies,
al ball del carrer de Sant Vicenç,
totes les noies, totes les noies li deien.
Va anar a dormir tan a deshora,
que son germà, matiner,
ja apariava la bicicleta, la bicicleta.
I el diumenge següent,
sortint del ball de la violeta
li vaig dir:
“Pepa, Pepa quina son aquest matí”.
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s’obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven.
s’obrien tots els balcons.
Dues hores més tard
marxava clos amunt,
a cada mà dos pots de llet
els ulls se li aclucaven.
Veia, ballant, deu mil parelles
amb un clavell de llustrina al front;
dels fanals japonesos esberlats,
els flams s’escapaven cap al cel
i l’omplien d’estels.
Va arribar tan a deshora,
que son germà, matiner,
ja apariava la bicicleta, la bicicleta.
I el diumenge següent,
sortint del ball de la violeta
li vaig dir:
“Pepa, Pepa quina son aquest matí”.
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s’obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s’obrien tots els balcons.
Pepa!
Les cases de banda i banda
havien desaparegut.
Pepa!
Ai quina son aquest matí
va respondre aquest dilluns
Pepa, Pepa!
Pepa, Pepa es veia sola al món
de cara al cel lluminós.
Pepa!
Tan a deshora que era tard,
hora que era tard,
hora que era tard.
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s’obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s’obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard,
tan a deshora que era tard,
tan a deshora que era tard.
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s’obrien tots els balcons.
Tan a deshora que era tard
i la monja la renyà
deixa els pots al graó
i entre reny i reny i plor
els ulls se li aclucaven
s’obrien tots els balcons.
