Ara vull aterrar
a la pista principal
de la vida.
Ara al volar més baix
veig els senyals que m’il·luminen.
I “hi ha més món, més companyia”.
Quan fa poc- res
que era tot fosc
apareixen els teus ulls clar,
els teus clar
i fas més món més companyia,
i fas més sentit i em dones vida.
I en el teu tros de pa
he trobat
seny, veritat,
ànima, bondat
i els teus ulls blaus.
I el teu pensament blau!
I em dic,
i em dic,
on eres fins ara?
I em dic,
a quina porta havia de trucar per trobar-te?
per quina finestra havia de mirar-te?
i em dic, i em dic!
On eres fins ara?
On eres fins ara?!
