Pensa en els dies que anaves amb mi
jo deia que no, tu ho vas escollir.
I ara estàs sola,
vas ser tu qui va dir prou,
i ara estàs sola
i no tens ningú.
Recorda les nits que no vàrem dormir
i uns ideals que no vàrem seguir
i ara recordes,
aquelles nits.
Aquelles nits
i no pots dormir.
Cartes obertes a sobre el teu llit
i un paper en blanc que no saps què vol dir,
i ara recordes,
aquelles nits.
Aquelles nits
i no pots dormir.
Somies desperta, mirant al futur
però tot a les fosques, esperant la llum.
Pensa en els dies que anaves amb mi,
jo deia que no, tu ho vas escollir.
I ara estàs sola,
vas ser tu qui va dir prou,
ara estàs sola
i no tens ningú.
Somies desperta, mirant al futur
però tot a les fosques, esperant la llum.
–––––––––––––––––––––––––––
Tot és fosc,
només una espurna,
és la nineta dels teus ulls
va pampallugant.
Avui potser
em diràs adéu,
i una llàgrima,
pels teus ulls caurà.
Vols ser lliure,
vols ser un altre falcó en el cel,
però tot just del niu acabes de marxar.
Pensa en tu
i pensa en el que vols trobar,
pensa en mi
i pensa en el que et puc donar.
Encara no sé, com et diré que t’estimo
i que amb tu vull continuar.
I que les llàgrimes no són de plorar,
sinó és el cor, que no para de sagnar.
Encara no saps,
quin camí has de seguir.
El blanc o el negre,
aquí no hi ha entremig.
I al final, al final segur trobaràs
allò que sempre has desitjat
algú que estigui al teu costat.
Encara no sé, com et diré que t’estimo
i que amb tu vull continuar.
I que les llàgrimes no són de plorar,
sinó és el cor, que no para de sagnar.
–––––––––––––––––––––––––––
Va arribar d’enlloc, plena de vida i de nous colors
va arribar d’enlloc, en els nostres mons.
Jo estava sol al local
tocant la guitarra
quan va seure al costat.
Em va dir que bé que ho fas
deixa-m’ho tocar.
Jo que sóc una mica tallat
al terra vaig mirar
i mentre m’estirava al sofà
ella em deia tu, només tu.
Sé que era divendres,
sortia del “Rio” perquè estava cansat
quan un cotxe va parar
i ella va baixar.
Acompanya’m a donar el volt
que avui jo em trobo sol,
dins del cotxe vam fer de tot
i ella em deia tu, només tu.
Baby only you, it’s only you,
baby only you, it’s only you.
Entro a la classe clapat,
m’assec al darrere per poder dormir,
ella s’asseu al costat
i jo ja vaig trempar.
La faldilla s’anava apujant
i jo estava al·lucinant,
i mentre m’agafava la mà
ella em deia tu, només tu.
Estava en un banc assegut
els aires m’estaven tornant a flipar,
la vaig veure passar
i em va assenyalar.
Acompanya’m a donar el volt
que avui et trobo sol,
en un prat vam fer l’amor i
ella em deia tu, només tu.
Baby only you, it’s only you,
baby only you, it’s only you.
–––––––––––––––––––––––––––
Treu-te aquesta samarreta o em faràs venir calor
i així estiguis més fresqueta i jo et pugui veure millor.
I és que encara no he deixat de buscar una solució,
el problema s’ha agreujat, sóc calent de professió.
Cada cop estic pitjor i encara no ha arribat l’agost,
tant si fa fred o calor…
Aquest estiu, res més igual que aquest estiu.
El meu nen amb la piloteta ha fet el cistell del milió
i amb el gos, el nen, la tieta, tots cap a Manacor.
Ja veus tu quina il·lusió, ens hem equivocat d’avió
tovallola i flotador…. (welcome to Moscow)
Aquest estiu, res més igual que aquest estiu.
–––––––––––––––––––––––––––
Avui el dia rere el sol ja s’ha aixecat,
els núvols van de pressa
i la tempesta ja ha passat.
Rere la porta un mirall m’està mirant.
És la dolça rialla que de mi s’està mofant
Ella m’odia el camí serà molt llarg.
Marxo de pressa, no para de cridar.
Mira’m bé, la meva vida no val res.
Mira’m bé.
Va arribar la matinada i altre cop al seu costat,
sense aquella rialla, les ferides fan molt mal.
Ella m’odia el matí se l’endurà.
No vol tornar-hi jo ja sé que és massa tard…
Mira’m bé, la meva vida no val res.
Mira’m bé.
Ara toca creure que podem tirar endavant
però és un joc estúpid que ens està fent mal.
Ja no somnio en un amor que s’ha acabat,
però no sóc res sense tu al meu costat.
Mira’m bé, la meva vida no val res.
Mira’m bé…
